Vestuari de Sant Vicenç de Castellet de 1900 a 1915
Els vestits
- A finals del XIX i principis del segle XX, el món evolucionava i es transformava d'una manera tan vertiginosa que la humanitat mai no ha vist fins llavors en tan poc temps tants canvis; era el temps de la revolució industrial, on tot canviava per adaptar-se a les noves necessitats de les persones i la moda no deixava de ser-ne un reflex.
- Sant Vicenç de Castellet, en aquella època, era un petit poble rural, que a causa de la seva peculiar geografia, al costat del riu Llobregat, alguns burgesos i rics hisendats hi instal·laren les seves fàbriques, sense viure pràcticament al poble. Els santvicentins de llavors, poques dones farcides amb puntes i grans barrets veieren. Sant Vicenç era un poble humil i de gent treballadora on hi havia, a grans trets, quatre classes socials que es diferenciaven per la seva forma de vestir: els pagesos i les pageses, les treballadores i els treballadors de les fàbriques, els petits comerciants i artesans i els grans propietaris rurals.
- Més endavant, també ocuparien un lloc important socialment els picapedrers (sobretot els anys vint del segle XX) i els ferroviaris (a partir de la instal·lació del dipòsit de màquines de 1917). Us en fem una breu descripció.
|
Senyores i masovers de la masia Cal Ginferrer.
Arxiu: Jordi Suades i Marigot 
Grans propietats rurals
Eren les famílies de les grans masies amb moltes terres que hi havia al poble, moltes arrendades. La seva forma de vestir estava influenciada per la forma de vestir dels burgesos manresans i dels grans terratinents. Tenien una gran varietat de vestits, ja que s'ho podien permetre. El color predominant en la seva roba era el negre o foscos, colors que s'embrutaven fàcilment, per tant, no treballaven i tenien sentit de classe. Vestien varietats de teixits: cotó, llana, lli, seda, cuir i pells.
· Dones: faldilles llargues amb cua i vol. Bruses de mànigues amples i colls alts. També fan servir vestits del mateix estil. Gran profusió de puntes de coixí, brodats, encaixos... Normalment fan servir mantellina per sortir al carrer. Sabates o botins de pell o folrats de ras o vellut. Utilitzen el color negre, marró, granat, gris i "indigo". · Homes: pantalons llargs, armilles, casaques o jaquetes de tres quarts, camises i colls durs i corbatí. Normalment, sempre portaven barret tipus canotier i botins de pell. Utilitzen el color negre. · Nens i nenes: es vesteixen igual que els seus pares. Vertical Divider
|
La família Sobrevals Bailina de Sant Vicenç
a principis del segle XX. Arxiu: Josep Bach 
Comerciants i artesans
Vivien al casc urbà. La seva forma de vestir estava influenciada per les classes més benestants. Al lloc on vivien solien tenir a la planta baixa un espai cap a l’exterior per a botiga. Molts conreaven també terres, per tant, obtenien un complement que els donava més seguretat econòmica i més ingressos que els petits pagesos. Els nens ajudaven en el treball. El seu color predominant eren els colors foscos, com els grans propietaris, en estones de lleure. Tenien una indumentària específica pel seu ofici, quan treballaven o despatxaven als clients. Entre els teixits que portaven: cotó, llana, lli, seda, cuir i pells.
· Dones: faldilles llargues amb vol. Bruses amb mànigues i cintura estreta, colls alts i vol a la part alta de les camises. Profusió de puntes i ornaments al pit i a les punyetes. Sabates amb taló de gat o botí de pell o de cuir. · Homes: pantalons llargs, armilles, jaquetes, camises de coll alt i, en alguns casos, corbata o llacet. Sabates de pell o de cuir. Utilitzen colors foscos o negres en les grans ocasions, com és el cas d'aquesta fotografia, que es tracta d'un prometatge. |
|
Els treballadors i les treballadores de fàbrica. Fàbrica Balet de Sant Vicenç de Castellet l'any 1906
Treballadores i treballadors de fàbriques
Eren la classe més popular i pobra, juntament amb alguns parcers del camp. La seva roba s'adaptava a les necessitats de les fàbriques on treballaven: les dones amb faldilles per sobre els peus, els homes amb pantalons llargs, etc. Feien sevir colors neutres o grisos perquè es vestien amb cotó cru, el més barat de l'època, i cuir i espart. Cultivaven fora de les hores de treball a la fàbrica algunes hortes i solien tenir algun conill o gallina, com a complement per a l’alimentació.
· Dones: faldilles per sobre del turmell i amples, grans davantals, bruses estretes de coll alt i espardenyes. Cotó amb acabat blanc cru o negre. S'han vestit com si fos un diumenge: s'han tret el davantal per treballar. · Homes: Amb brusa més o menys llarga i ampla amb les mànigues bufades, sense coll, cordada fins a dalt o descordada. D’altres porten una mena de bata, més cenyida al cos i amb coll, o una camisa amb una armilla a sobre fosca força escotada. A alguns se’ls veu la faixa en portar la brusa descordada o l’armilla. Pantalons llargs de roba de cotó gruixut i als peus espardenyes, amb vetes o sense. Les fotografies es van fer per un catàleg de la fàbrica i les dones es vesteixen de diumenge. Vertical Divider
|
Pagesos fent el tragí del vi a la masia de Cal Ginferrer.
Arxiu: Jordi Suades i Marigot 
Pagesos i pageses
Eren els primers habitants del poble i la seva forma de vestimenta, molt bàsica, a base de cotó, cuir i espart, era la típica dels pagesos de la Catalunya interior.
· Dones: faldilles amples, bruses de mànigues amples i cordades amb botons al davant, mantons, mocadors de tres pics i espardenyes. · Homes: pantalons llargs o de tres quarts, faixa que subjecta els pantalons, camisa blanca, armilla, espardenyes de set vetes i es substitueix la barretina per una gorra. Utilitzen colors més aviat foscos, com marrons, grisos. Patrons
Ninos
| ||||
|
Fira del Vapor 2021. Sant Vicenç de Castellet
Tel. 93 693 06 11 www.firadelvapor.cat info@firadelvapor.cat |
