Context històric

HISTÒRIA

Context històric

Del món rural al món industrial

Durant tot un cap de setmana Sant Vicenç de Castellet homenatja el període en què l'arribada del ferrocarril, l'inici de la indústria tèxtil i el so dels picapedrers al municipi van deixar enrere una societat tradicionalment agrícola a finals del segle XIX.
El vi ha estat una de les columnes vertebrals de l'economia bagenca des de l'edat mitjana. L'àrea de conreu s'ha incrementat o s'ha reduït d'acord amb les conjuntures econòmiques, amb els ritmes de l'ocupació del sòl i del creixement de la població, però sempre hi hagut vinya en el paisatge bagenc, tant al Pla de Bages pròpiament dit com a les serralades properes que envolten el Pla.
El Bages era la comarca més a l'interior de Catalunya on la vinya es feia bé i s'obtenia un vi adient. D'aquesta manera, el territori era el celler que abastava de vi les comarques de l'interior a canvi de blat i altres productes agrícoles.
La vinya ha modelat el Bages i els bagencs. Les parets de pedra seca que converteixen vessants costeruts de muntanya en marges conreables es troben en qualsevol paratge de la comarca. Les barraques, que els cerdans baixaven a construir a l'hivern quan a casa seva la neu cobria bona part del territori, avui encara es poden veure enmig dels camps. La major part de cases construïdes els segles XVII i XIX tenen encara cellers i tines, i en alguns casos, alguna premsa.
El moment de màxim esplendor i expansió per la vinya bagenca va arribar entre 1860 i 1890. La demanda del mercat francès es disparà perquè la fil·loxera estava destruint el vinyar del país veí França, la qual cosa va provocar una expansió de la vinya sense precedents. Aquells anys va créixer la producció i les hectàrees de vinya, essent el Bages la comarca amb més vinya de Catalunya (fins a 27.700 hectàrees). D'aquest manera aquell moment seria anomenat "La febre d'or de la vinya al Bages". Però aquella època no va durar massa perquè, finalment, la fil·loxera també va envair els vinyars catalans, al Bages va arribar la dècada dels 90. Fou un punt i a part.
Després de la mort dels ceps, al Bages, la vinya es replantà, però les coses no foren iguals: els contractes agraris havien canviat, calgué aplicar noves tècniques de conreu, sorgiren sindicats agrícoles que pretenien prestar serveis cooperatius, començaren els cellers col·lectius,... la gent del món rural es va haver de reinventar i buscar noves alternatives que farien créixer els pobles de la vora del riu Llobregat a partir de la creació d'indústries tèxtils i cotoneres.
A mitjan segle XIX es comence a instal·lar les primeres fàbriques tèxtils a Sant Vicenç de Castellet, Cal Balet (1928), Mercader (1872), Castells (1874), Jorba (1877), Serramalera (1871), Armengol (1893) i Marcet (1896), que converteixen el municipi en un gran centre de producció tèxtil. A la darreria del segle XVIII hi havia poc més de 100 habitants al nucli urbà i el 1867 n'hi havia uns 200. S'obrien nous comerços, tallers de menestrals i sorgien noves necessitats. El ball, el teatre, el cant, els cafès, el joc, la festa i les primeres projeccions cinematogràfiques alliberaven la gent de la monotonia i la duresa del treball.
Sant Vicenç de Castellet, com molts altres pobles del Bages, viuria un canvi de model d'una societat agrícola a una societat industrial.

*FERRER i ALÒS, Llorenç. La vinya al Bages: mil anys d'elaboració de vi: l'exemple del mas Roqueta.
Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1998

FÀBRIQUES, FERROCARRIL, PEDRA I ACTIVITATS ECONÒMIQUES

1859

28 i 29 de juliol. Inauguració de la línia de Terrassa a Manresa, dins de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa.
El 1856 arriba a Terrassa i a Sabadell. El 1860 arriba el tren a Lleida.

1864

Fàbrica Balet, de teixits i filats, de Josep Balet. El seu origen es remunta al 1845 quan era de dos accionistes. El 1874 s'amplia.

1868

Obra del canal industrial, per Miquel Cots, que construirà la fàbrica Gran.

1871

20 de maig. Joan Sarramalera compra els terrenys per instal·lar una fàbrica. La posterior colònia Serra i Hilaturas d'Avià, S.A.

1872

Fàbrica Mercadé (meitat de la nau gran de la posterior Fàbrica Soler).

1874

Fàbrica Castells (l'altra meitat de la nau gran de la posterior Fàbrica Soler).

1879

S'extreu pedra sorrenca pel cambril del Monestir de Montserrat.
La primera fàbrica de Pere Jorba i Gassó, a vapor i amb setze telers, que més tard fundaria els Magatzems Jorba de Manresa i Barcelona.

1893

Comença l'activitat a la Fàbrica Armengol, "La Fabriqueta".

1896

Fàbrica Sant Jaume, per un cabaler del mas Sant Jaume de Vallhonesta.

1898

Fundació de la "Fàbrica de Carburos Eléctricos" per Climent Assols Bovet. Inicialment subministrava barretes de carbó per a la il·luminació de fanals de ciutats del món com París, Nova York, Boston, etc. El 1917 comptava amb cinc-cents treballadors.

1910

Es cultiven 400 hectàrees de vinya al municipi.

1912

Construcció de la doble via dels Ferrocarrils del Nord.

1914

Hijos de Soler Buhigas unifica amb una sola fàbrica les dues parts de la nau gran de la fàbrica posterior de Cal Soler. El 1931 es converteix en Hilados y Tintes Soler.

1917

Al febrer, s'instal·la el dipòsit d'aigua i de reserva i el taller de reparacions de màquines dels Ferrocarrils del Nord, que es trasllada de Manresa i s'amplia.

1924

22 d'agost. Arriba la línia dels Catalans, el tram de Monistrol de Montserrat a Manresa, de la Companyia General de Ferrocarrils Catalans.

URBANISME I EQUIPAMENTS

1868

Metge municipal que atendrà als pobres (per acord municipal) i la primera farmàcia.

1871

3 de juny. Nomenament dels tres primers carrers del poble: Migdia, Castellet i Sobrerroca (per acord municipal).

1872

Primer vigilant nocturn al poble.

1877

S'acorda construir un nou cementiri públic.

1879

26 d'abril. Es nomena un mestre d'obres municipal, Pere Suaña.
16 de novembre. Es col·locà la primera pedra de l'església parroquial.

1881

21 de gener. Es beneeix i inaugura l'església parroquial.

1882

Es dóna nom a nous carrers: l'Arrabal del Rabitxol, el de Santa Maria, Eduard Reig (avui mestre Aubert), el Prim, l'Aurora (actual carrer Creixell), el Sant Joan, el de l'Estació i el Vilomara.

1884

Ampliació del Santuari de Castellet.
6 d'abril. S'inaugura la Plaça Major (actual plaça de l'Ajuntament).
24 d'abril. S'acorda la venda de verdures a aquesta plaça i ja no al carrer Migdia.

1887

S'anomena a la Plaça de la Constitució (la del mercat de pagesos, actual plaça de l'Ajuntament) i a la Plaça Nova (des del 1920 plaça Clavé).

1908

Sabem que hi ha dues escoles privades, de nens i de nenes. Al 1909, la de nens té 110 alumnes.

1912

Arriba l'electricitat amb la companyia "Anónima Manresa de Electricidad".

1915

L'Ajuntament subcontracta l'aigua del poble a la Sociedad Anónima de Aguas de San Vicente de Castellet.

1916

Construcció de la casa-caserna de la Guàrdia Civil, davant dels conflictes amb els obrers.

1920

2 de maig. Inauguració de les fonts públiques de la Plaça Clavé i Plaça de la Constitució (la de la plaça de l'Ajuntament) i del monument a Anselm Clavé.

1923

8 de setembre. Inauguració del pont de Sant Vicenç.

1924

Escorxador Municipal aprofitant les oficines i magatzem de les obres del pont. Abans estava a la Fassina.

1926

2 d'octubre. S'inaugura el Camp Municipal d'Esports.

1927

7 de juny. Escoles Nacionals Graduades per a nois i noies.

FETS SOCIALS

1870

Salvador Miralles té una orxateria i al poble hi ha dos forns amb botiga.

1872-1875

Tercera Guerra Carlina. Al serrat de la Beguda de Sant Vicenç de Castellet hi va haver una forta batalla amb molts morts i ferits.

1875

2 de febrer. Es funda el Montepio del Gloriòs Sant Vicenç: l'objectiu dels associats era crear un fons de beneficiència ja que no hi havia la Seguretat Social.

1883

Projecte d'un saló de ball i casa cafè de Francisca Lluch (el posterior Casino i Ateneu de 1920).

1887

Es funda la Societat Coral l'Estrella, dins dels Cors d'en Clavé.

1890

Primera orquestra amb catorze músics obrers sota la direcció d'Alfons Marigot Altimiras.
Població de 1.429 habitants, dels quals 559 són obrers.

1897

Montepio de Nostra Senyora de Castellet.

1907

Diumenge 10 de febrer. Ball de Gitanes, es balla per primera vegada introduiït per picapedrers de Caldes de Montbui.
12 d'octubre. Un dels grans aiguats.

1908

7 i 8 de juny. Sessions de cinematògraf per la Festa Major.

1911

Electricitat. Autorització per fer arribar una línia de llum de Monistrol a Sant Vicenç per "Hijos de Francisco Gomis".

1914

Primera notícia sobre la celebració de la Festa de Sant Antoni.

1918

Sindicat dels Pagesos. Els agricultors s'associen.
Es torna a ballar el ball de Gitanes, una iniciativa de Pere Canal, de Sant Llorenç Savall, i de la Societat Juventut Vicerense.

1920

Inauguració del Ateneo de San Vicente de Castellet, S.A. fruit de la unió de dues entitats: Societat Joventut Vicerense, Centre Comercial Benèfic i el Casino (que compren) i de la participació d'accionistes (industrials i grans propietaris i gent del poble).

1924

Es funden les entitats el Gremi de Carreters i Foment de la Sardana.

Apunts cronològics: Jordi Suades i Marigot

Arxiu fotogràfic: Jordi Largo

Fira del Vapor 2023. Sant Vicenç de Castellet
Tel. 93 693 06 11
www.firadelvapor.cat
info@firadelvapor.cat