Context històric

HISTÒRIA

Context històric

L'esport modern a Catalunya: quan el cos construeix país

IDENTITAT, SOCIETAT I MODERNITAT A INICIS DEL SEGLE XX

A començaments del segle XX, Catalunya viu una profunda transformació social i cultural. La industrialització, el creixement urbà i l'obertura a Europa impulsen una nova manera d'entendre el temps lliure i la vida col·lectiva. En aquest context, l'esport deixa de ser una pràctica minoritària i esdevé un fenomen social de primer ordre, amb la creació de clubs, competicions i una presència creixent en la vida quotidiana.
Barcelona es converteix en l'epicentre d'aquesta modernitat esportiva. La influència d'empresaris i estudiants estrangers i el contacte amb Europa introdueixen noves disciplines, però a Catalunya, l'esport va més enllà de l'entreteniment: esdevé una eina social, educativa i identitària, vinculada al catalanisme emergent.
El futbol n'és el gran protagonista. La seva popularització transforma l'oci en espectacle i els equips en referents socials: els camps s'omplen i els clubs esdevenen símbols col·lectius. Alhora, l'atletisme difon els valors de salut, disciplina i autosuperació, mentre el ciclisme simbolitza el progrés i la modernitat accessible a tothom. L'excursionisme aporta una dimensió pròpia, convertint l'activitat física en una eina de coneixement del territori, cultura i de construcció nacional. El tenis, inicialment elitista, s'incorpora progressivament a aquesta nova realitat esportiva.
Amb el pas del temps, l'esport es consolida com una estructura social arrelada, amb federacions, infraestructures i presència en l'educació. Més enllà de la pràctica física, transmet valors i construeix comunitat.
A la Catalunya de principis del segle XX, l'esport no només reflecteix el canvi: ajuda a construir-lo, esdevenint una peça clau en la definició d'una societat moderna amb identitat pròpia.

SANT VICENÇ DE CASTELLET: INDÚSTRIA, ASSOCIACIONISME I ESPORT EN LA CONSTRUCCIÓ DEL POBLE MODERN

El creixement de Sant Vicenç de Castellet està profundament vinculat al procés d'industrialització i a la seva situació estratègica a la vora del riu Llobregat. L'arribada del ferrocarril, a cavall dels segles XIX i XX, va marcar un punt d'inflexió que transformà el municipi tan econòmicament com socialment.
Les primeres entitats culturals i esportives van emergir com a veritables espais de socialització i cohesió. Activitats com la pesca i la caça es van estructurar en societats organitzades ja als anys trenta, aprofitant el riu i l'entorn natural com a espais de lleure. Més endavant, el 1954, la fundació del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet consolidà aquesta tradició associativa, combinant la pràctica esportiva amb una clara vocació cultural i de recuperació patrimonial.
Paral·lelament, l'activitat esportiva es diversificava. El ciclisme, ja comptava amb una notable afició a inicis del segle XX, amb curses locals documentades abans de la construcció del pont el 1923. En aquest context sobresurt la figura del ciclista Ramon Tomasa, que destacà a nivell comarcal i nacional fins que la seva trajectòria es veié truncada pels conflictes bèl·lics. També van tenir rellevància els escacs i, especialment, les curses de cross Manresa-Sant Vicenç, celebrades entre finals dels anys vint i inicis dels trenta, que arribaren a ser considerades entre les millors d'Espanya.
Malgrat aquesta pluralitat, el futbol es consolidà amb l'eix vertebrador de l'esport local. Introduït l'any 1916 pel mestre Josep Massana amb el suport de la parròquia, ràpidament despertà un gran interès popular. La creació d'entitats com la Sociedad Ateneo i, posteriorment, el Centre d'Esports Sant Vicenç (1924), reflecteixen aquesta expansió.
L'impuls definitiu arribà amb la construcció del Camp Municipal d'Esports. Iniciat el 1925 en uns terrenys irregulars de l'Arrabal de las Rocas, el projecte es dugué a terme gràcies a l'esforç col·lectiu de veïns i jugadors, que treballaren intensament per fer-lo realitat . El camp s'inaugurà el 2 d'octubre de 1926, però les dificultats econòmiques van portar a la seva cessió a l'Ajuntament, que des d'aleshores n'ha garantit la continuïtat.
Figures com Ramon Basomba o el Doctor Gabriel Jané simbolitzen el compromís d'una comunitat que va fer del futbol molt més que un esport: un element d'identitat col·lectiva i cohesió social.
Així, la història de Sant Vicenç de Castellet evidencia com el progrés industrial i tècnic va anar acompanyat d'un fort teixit associatiu i esportiu. Una herència que forma part del seu patrimoni immaterial i que encara avui defineix el caràcter i la vida social del municipi.

Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet

FÀBRIQUES, FERROCARRIL, PEDRA I ACTIVITATS ECONÒMIQUES

1859

28 i 29 de juliol. Inauguració de la línia de Terrassa a Manresa, dins de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa.
El 1856 arriba a Terrassa i a Sabadell. El 1860 arriba el tren a Lleida.

1864

Fàbrica Balet, de teixits i filats, de Josep Balet. El seu origen es remunta al 1845 quan era de dos accionistes. El 1874 s'amplia.

1868

Obra del canal industrial, per Miquel Cots, que construirà la fàbrica Gran.

1871

20 de maig. Joan Sarramalera compra els terrenys per instal·lar una fàbrica. La posterior colònia Serra i Hilaturas d'Avià, S.A.

1872

Fàbrica Mercadé (meitat de la nau gran de la posterior Fàbrica Soler).

1874

Fàbrica Castells (l'altra meitat de la nau gran de la posterior Fàbrica Soler).

1879

S'extreu pedra sorrenca pel cambril del Monestir de Montserrat.
La primera fàbrica de Pere Jorba i Gassó, a vapor i amb setze telers, que més tard fundaria els Magatzems Jorba de Manresa i Barcelona.

1893

Comença l'activitat a la Fàbrica Armengol, "La Fabriqueta".

1896

Fàbrica Sant Jaume, per un cabaler del mas Sant Jaume de Vallhonesta.

1898

Fundació de la "Fàbrica de Carburos Eléctricos" per Climent Assols Bovet. Inicialment subministrava barretes de carbó per a la il·luminació de fanals de ciutats del món com París, Nova York, Boston, etc. El 1917 comptava amb cinc-cents treballadors.

1910

Es cultiven 400 hectàrees de vinya al municipi.

1912

Construcció de la doble via dels Ferrocarrils del Nord.

1914

Hijos de Soler Buhigas unifica amb una sola fàbrica les dues parts de la nau gran de la fàbrica posterior de Cal Soler. El 1931 es converteix en Hilados y Tintes Soler.

1917

Al febrer, s'instal·la el dipòsit d'aigua i de reserva i el taller de reparacions de màquines dels Ferrocarrils del Nord, que es trasllada de Manresa i s'amplia.

1924

22 d'agost. Arriba la línia dels Catalans, el tram de Monistrol de Montserrat a Manresa, de la Companyia General de Ferrocarrils Catalans.

URBANISME I EQUIPAMENTS

1868

Metge municipal que atendrà als pobres (per acord municipal) i la primera farmàcia.

1871

3 de juny. Nomenament dels tres primers carrers del poble: Migdia, Castellet i Sobrerroca (per acord municipal).

1872

Primer vigilant nocturn al poble.

1877

S'acorda construir un nou cementiri públic.

1879

26 d'abril. Es nomena un mestre d'obres municipal, Pere Suaña.
16 de novembre. Es col·locà la primera pedra de l'església parroquial.

1881

21 de gener. Es beneeix i inaugura l'església parroquial.

1882

Es dóna nom a nous carrers: l'Arrabal del Rabitxol, el de Santa Maria, Eduard Reig (avui mestre Aubert), el Prim, l'Aurora (actual carrer Creixell), el Sant Joan, el de l'Estació i el Vilomara.

1884

Ampliació del Santuari de Castellet.
6 d'abril. S'inaugura la Plaça Major (actual plaça de l'Ajuntament).
24 d'abril. S'acorda la venda de verdures a aquesta plaça i ja no al carrer Migdia.

1887

S'anomena a la Plaça de la Constitució (la del mercat de pagesos, actual plaça de l'Ajuntament) i a la Plaça Nova (des del 1920 plaça Clavé).

1908

Sabem que hi ha dues escoles privades, de nens i de nenes. Al 1909, la de nens té 110 alumnes.

1912

Arriba l'electricitat amb la companyia "Anónima Manresa de Electricidad".

1915

L'Ajuntament subcontracta l'aigua del poble a la Sociedad Anónima de Aguas de San Vicente de Castellet.

1916

Construcció de la casa-caserna de la Guàrdia Civil, davant dels conflictes amb els obrers.

1920

2 de maig. Inauguració de les fonts públiques de la Plaça Clavé i Plaça de la Constitució (la de la plaça de l'Ajuntament) i del monument a Anselm Clavé.

1923

8 de setembre. Inauguració del pont de Sant Vicenç.

1924

Escorxador Municipal aprofitant les oficines i magatzem de les obres del pont. Abans estava a la Fassina.

1926

2 d'octubre. S'inaugura el Camp Municipal d'Esports.

1927

7 de juny. Escoles Nacionals Graduades per a nois i noies.

FETS SOCIALS

1870

Salvador Miralles té una orxateria i al poble hi ha dos forns amb botiga.

1872-1875

Tercera Guerra Carlina. Al serrat de la Beguda de Sant Vicenç de Castellet hi va haver una forta batalla amb molts morts i ferits.

1875

2 de febrer. Es funda el Montepio del Gloriòs Sant Vicenç: l'objectiu dels associats era crear un fons de beneficiència ja que no hi havia la Seguretat Social.

1883

Projecte d'un saló de ball i casa cafè de Francisca Lluch (el posterior Casino i Ateneu de 1920).

1887

Es funda la Societat Coral l'Estrella, dins dels Cors d'en Clavé.

1890

Primera orquestra amb catorze músics obrers sota la direcció d'Alfons Marigot Altimiras.
Població de 1.429 habitants, dels quals 559 són obrers.

1897

Montepio de Nostra Senyora de Castellet.

1907

Diumenge 10 de febrer. Ball de Gitanes, es balla per primera vegada introduiït per picapedrers de Caldes de Montbui.
12 d'octubre. Un dels grans aiguats.

1908

7 i 8 de juny. Sessions de cinematògraf per la Festa Major.

1911

Electricitat. Autorització per fer arribar una línia de llum de Monistrol a Sant Vicenç per "Hijos de Francisco Gomis".

1914

Primera notícia sobre la celebració de la Festa de Sant Antoni.

1918

Sindicat dels Pagesos. Els agricultors s'associen.
Es torna a ballar el ball de Gitanes, una iniciativa de Pere Canal, de Sant Llorenç Savall, i de la Societat Juventut Vicerense.

1920

Inauguració del Ateneo de San Vicente de Castellet, S.A. fruit de la unió de dues entitats: Societat Joventut Vicerense, Centre Comercial Benèfic i el Casino (que compren) i de la participació d'accionistes (industrials i grans propietaris i gent del poble).

1924

Es funden les entitats el Gremi de Carreters i Foment de la Sardana.

Apunts cronològics: Jordi Suades i Marigot

Arxiu fotogràfic: Jordi Largo

Fira del Vapor - Sant Vicenç de Castellet
Tel. 93 693 06 11
www.firadelvapor.cat
[email protected]