HISTÒRIA
Context històric - FIRA DEL VAPOR 2024
"Sons del Passat, vibracions de Futur"
“Sons del passat, vibracions del futur” ens relaciona les dues efemèrides històriques que durant la 16a edició de la Fira del Vapor hem volgut commemorar i recordar: el centenari de l'arribada dels Ferrocarrils Catalans al municipi i el bicentenari del naixement d'Anselm Clavé.
La música i l’esperit progressista de la figura de Josep Anselm Clavé va revolucionar la vida social i cultural de moltes poblacions catalanes, i va fer créixer l’esperit d’amor a la cultura i a la música al món obrer. Sant Vicenç en seria un gran exemple amb la fundació, el 1887, de la Societat Coral Estrella, que ens faria viure els sons del passat, i mantindria viu l’esperit i l’ideal del músic, compositor, activista i polític català.
Sant Vicenç de Castellet, el 1924 rebria un nou impuls territorial que ajudaria, de nou, al creixement demogràfic i industrial d’aquell moment. L’arribada d’un nou ferrocarril, els Ferrocarrils Catalans, transformaria el nostre poble i tot i els entrebancs, seria un nou mitjà que, amb les seves vibracions, ens obriria les portes del futur.
100 anys de l’arribada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
La línia dels Ferrocarrils Catalans, en el seu tram nou construït entre Monistrol i Manresa, i en la seva interconnexió de Barcelona a Guardiola, entrava en funcionament l'abril del 1924 amb el transport de mercaderies i el 24 de juny començava a portar viatgers, sense fer-ne cap inauguració oficial.
Va ser una important obra que afectà al casc urbà i terrenys propers, de tal manera que l'urbanisme de Sant Vicenç de Castellet no es pot entendre sense l'impacte del seu traçat: el pas inferior a la via dels Ferrocarrils Catalans a l'avinguda Secretari Canal; el terraplè pel desnivell del terreny i per evitar un pas a nivell en el punt de creuament amb la travessia/avinguda al mig del poble; el pas inferior a la via del carrer Enginyer Llansó —que correspon a l’antic camí que anava de la part alta del poble fins al riu, al costat de la Fabriqueta, on hi havien horts—, i el pas inferior a la via amb tres arcades a la plaça del Pi. També es va haver de desviar el torrent de la Ceba i va quedar tallat la carretera Cots –actual carrer d'Armengol– que anava directament a la fàbrica Soler.
La seva arribada, amb els seus corresponents projectes i expropiacions, i afectacions urbanístiques dels habituals passos dels santvicentins, no va quedar en cap moment desepercebuda.
Prèviament, l'any 1919, arribaven rumors a l'Ajuntament de que el ferrocarril de Martorell a Manresa volia fer obres per Sant Vicenç. Més endavant, arriben les expropiacions mal pagades que afectaven a molts propietaris del poble en el seu traçat, es coneix el seu projecte i es fan negociacions amb la companyia, però que no avancen mai. Va generar molta oposició per part de l'Ajuntament i el poble el projecte de construcció d'un gran terraplè, que es volia substituir per un viaducte, i el tall de camins i carrers.
Els santvicentins, molt crispats, van fer una gran protesta el dia que arribaven enginyers de la companyia i de l'Estat el juny 1923. Portaven pancartes de "Fora al terraplè, fora al terraplè", tancaven botigues i fàbriques. Finalment, la intervenció del diputat de les Corts Josep Creixell, calmava la situació i permetia arribar a un acord per les dues parts, tot i que les afectacions no s'aturaven, però si milloraraven molt lleugerament obrint-se passos als indrets que quedaven incomunicats. També la Mancomunitat de Catalunya aprovava l'acord amb la Companyia el 12 de juliol de 1923 pel pas inferior a la via de l'avinguda/travessia que projectava pel poble, que juntament el pont inaugurat el 8 de setembre de 1923 formava part del quart tram del camí de Mura, per Rocafort, Pont de Vilomara i Sant Vicenç.
El 1920 la Companyia dels Ferrocarrils Catalans SA —que s'havia fundat el 1919— comprà aquesta companyia, i n'heretava, per tant, aquesta concessió de línia que acabà desenvolupant.
La petjada de Josep Anselm Clavé a Catalunya i a Sant Vicenç - Bicentenari del seu naixement
Josep Anselm Clave (1824-1874) fou una personatge excepcional que ha adquirit la categoria de mite a Catalunya.
De jove va abraçar les idees liberals i progressistes i es va implicar en les revoltes per transformar el Regne d’Espanya en una societat més justa i democràtica. Aquelles experiències personals i col·lectives el van fer reflexionar sobre el mètode més efectiu per assolir aquella fita i es va decidir per un projecte associatiu de caràcter cultural.
S’inspirà en les idees plantejades per Étienne Cabet a la novel·la filosòfica Voyage en Icarie i aprofità l’impuls d’un associacionismepopulari recreatiu que s’inseria de ple en els nous espais de diversió contemporània. Al llarg de trenta anys Clavé va exercir d’activista, empresari, periodista, músic, compositor, poeta, impulsor del cant coral i polític
El seu lema era: «associeu-vos hi sereu forts [igualtat], instruïu-vos i sereu lliures [llibertat], estimeu-vos i sereu feliços [fraternitat]». Després d'uns primers èxits en la direcció de l'"Aurora" des de l'any 1845, el 1850 va fundar "La Societat Coral Fraternitat". El 1857 li va posar un nom menys compromès Societat Coral Euterpe. Amb aquesta coral volia apropar la música i el ball a les classes populars, era també una societat d'ajuda als que hi formaven part, tenia un caire de solidaritat. Els seus membres havien de tenir voluntat d'aprenentatge i d'ajudar els uns i els altres. Com a empresari va organitzar actes musicals multitudinaris a diversos espais o jardins de Barcelona: els de la Nimfa, als d'Euterpe i els dels Camps Elisis.
Ben aviat, al Principat i al País Valencia es van anar formant nombroses "societats Euterpenses", origen dels "Cors de Clavé", agrupats avui sota la Federació de Cors de Clavé, formada per 160 societats i 5.000 cantaires. Mantenen viu el lema fundacional "Progrés, Virtut, Amor" i el record d'en Clavé.
També arribava a Sant Vicenç la influència claveriana, el 1887 es fundà la Societat Coral l'Estrella i el 2 de maig de 1920, en motiu de la inauguració de les fonts públiques i del monument a Clavé, es celebra una gran festa a Sant Vicenç de Castellet a les dues places del poble, a la plaça de la Constitució –avui de l'Ajuntament—i a la plaça d'en Clavé. Arribaven més de 50 corals dels cors de Clavé i més de 500 cantaires.
La música i l’esperit progressista de la figura de Josep Anselm Clavé va revolucionar la vida social i cultural de moltes poblacions catalanes, i va fer créixer l’esperit d’amor a la cultura i a la música al món obrer. Sant Vicenç en seria un gran exemple amb la fundació, el 1887, de la Societat Coral Estrella, que ens faria viure els sons del passat, i mantindria viu l’esperit i l’ideal del músic, compositor, activista i polític català.
Sant Vicenç de Castellet, el 1924 rebria un nou impuls territorial que ajudaria, de nou, al creixement demogràfic i industrial d’aquell moment. L’arribada d’un nou ferrocarril, els Ferrocarrils Catalans, transformaria el nostre poble i tot i els entrebancs, seria un nou mitjà que, amb les seves vibracions, ens obriria les portes del futur.
100 anys de l’arribada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
La línia dels Ferrocarrils Catalans, en el seu tram nou construït entre Monistrol i Manresa, i en la seva interconnexió de Barcelona a Guardiola, entrava en funcionament l'abril del 1924 amb el transport de mercaderies i el 24 de juny començava a portar viatgers, sense fer-ne cap inauguració oficial.
Va ser una important obra que afectà al casc urbà i terrenys propers, de tal manera que l'urbanisme de Sant Vicenç de Castellet no es pot entendre sense l'impacte del seu traçat: el pas inferior a la via dels Ferrocarrils Catalans a l'avinguda Secretari Canal; el terraplè pel desnivell del terreny i per evitar un pas a nivell en el punt de creuament amb la travessia/avinguda al mig del poble; el pas inferior a la via del carrer Enginyer Llansó —que correspon a l’antic camí que anava de la part alta del poble fins al riu, al costat de la Fabriqueta, on hi havien horts—, i el pas inferior a la via amb tres arcades a la plaça del Pi. També es va haver de desviar el torrent de la Ceba i va quedar tallat la carretera Cots –actual carrer d'Armengol– que anava directament a la fàbrica Soler.
La seva arribada, amb els seus corresponents projectes i expropiacions, i afectacions urbanístiques dels habituals passos dels santvicentins, no va quedar en cap moment desepercebuda.
Prèviament, l'any 1919, arribaven rumors a l'Ajuntament de que el ferrocarril de Martorell a Manresa volia fer obres per Sant Vicenç. Més endavant, arriben les expropiacions mal pagades que afectaven a molts propietaris del poble en el seu traçat, es coneix el seu projecte i es fan negociacions amb la companyia, però que no avancen mai. Va generar molta oposició per part de l'Ajuntament i el poble el projecte de construcció d'un gran terraplè, que es volia substituir per un viaducte, i el tall de camins i carrers.
Els santvicentins, molt crispats, van fer una gran protesta el dia que arribaven enginyers de la companyia i de l'Estat el juny 1923. Portaven pancartes de "Fora al terraplè, fora al terraplè", tancaven botigues i fàbriques. Finalment, la intervenció del diputat de les Corts Josep Creixell, calmava la situació i permetia arribar a un acord per les dues parts, tot i que les afectacions no s'aturaven, però si milloraraven molt lleugerament obrint-se passos als indrets que quedaven incomunicats. També la Mancomunitat de Catalunya aprovava l'acord amb la Companyia el 12 de juliol de 1923 pel pas inferior a la via de l'avinguda/travessia que projectava pel poble, que juntament el pont inaugurat el 8 de setembre de 1923 formava part del quart tram del camí de Mura, per Rocafort, Pont de Vilomara i Sant Vicenç.
El 1920 la Companyia dels Ferrocarrils Catalans SA —que s'havia fundat el 1919— comprà aquesta companyia, i n'heretava, per tant, aquesta concessió de línia que acabà desenvolupant.
La petjada de Josep Anselm Clavé a Catalunya i a Sant Vicenç - Bicentenari del seu naixement
Josep Anselm Clave (1824-1874) fou una personatge excepcional que ha adquirit la categoria de mite a Catalunya.
De jove va abraçar les idees liberals i progressistes i es va implicar en les revoltes per transformar el Regne d’Espanya en una societat més justa i democràtica. Aquelles experiències personals i col·lectives el van fer reflexionar sobre el mètode més efectiu per assolir aquella fita i es va decidir per un projecte associatiu de caràcter cultural.
S’inspirà en les idees plantejades per Étienne Cabet a la novel·la filosòfica Voyage en Icarie i aprofità l’impuls d’un associacionismepopulari recreatiu que s’inseria de ple en els nous espais de diversió contemporània. Al llarg de trenta anys Clavé va exercir d’activista, empresari, periodista, músic, compositor, poeta, impulsor del cant coral i polític
El seu lema era: «associeu-vos hi sereu forts [igualtat], instruïu-vos i sereu lliures [llibertat], estimeu-vos i sereu feliços [fraternitat]». Després d'uns primers èxits en la direcció de l'"Aurora" des de l'any 1845, el 1850 va fundar "La Societat Coral Fraternitat". El 1857 li va posar un nom menys compromès Societat Coral Euterpe. Amb aquesta coral volia apropar la música i el ball a les classes populars, era també una societat d'ajuda als que hi formaven part, tenia un caire de solidaritat. Els seus membres havien de tenir voluntat d'aprenentatge i d'ajudar els uns i els altres. Com a empresari va organitzar actes musicals multitudinaris a diversos espais o jardins de Barcelona: els de la Nimfa, als d'Euterpe i els dels Camps Elisis.
Ben aviat, al Principat i al País Valencia es van anar formant nombroses "societats Euterpenses", origen dels "Cors de Clavé", agrupats avui sota la Federació de Cors de Clavé, formada per 160 societats i 5.000 cantaires. Mantenen viu el lema fundacional "Progrés, Virtut, Amor" i el record d'en Clavé.
També arribava a Sant Vicenç la influència claveriana, el 1887 es fundà la Societat Coral l'Estrella i el 2 de maig de 1920, en motiu de la inauguració de les fonts públiques i del monument a Clavé, es celebra una gran festa a Sant Vicenç de Castellet a les dues places del poble, a la plaça de la Constitució –avui de l'Ajuntament—i a la plaça d'en Clavé. Arribaven més de 50 corals dels cors de Clavé i més de 500 cantaires.
Estudi històric: Jordi Suades Marigot
FÀBRIQUES, FERROCARRIL, PEDRA I ACTIVITATS ECONÒMIQUES
1859
1864
1868
1871
1872
1874
1879
1893
1896
1898
1910
1912
1914
1917
1924
- 28 i 29 de juliol. Inauguració de la línia de Terrassa a Manresa, dins de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa.
- El 1856 arriba a Terrassa i a Sabadell. El 1860 arriba el tren a Lleida.
1864
- Fàbrica Balet, de teixits i filats, de Josep Balet. El seu origen es remunta al 1845 quan era de dos accionistes. El 1874 s'amplia.
1868
- Obra del canal industrial, per Miquel Cots, que construirà la fàbrica Gran.
1871
- 20 de maig. Joan Sarramalera compra els terrenys per instal·lar una fàbrica. La posterior colònia Serra i Hilaturas d'Avià, S.A.
1872
- Fàbrica Mercadé (meitat de la nau gran de la posterior Fàbrica Soler).
1874
- Fàbrica Castells (l'altra meitat de la nau gran de la posterior Fàbrica Soler).
1879
- S'extreu pedra sorrenca pel cambril del Monestir de Montserrat.
- La primera fàbrica de Pere Jorba i Gassó, a vapor i amb setze telers, que més tard fundaria els Magatzems Jorba de Manresa i Barcelona.
1893
- Comença l'activitat a la Fàbrica Armengol, "La Fabriqueta".
1896
- Fàbrica Sant Jaume, per un cabaler del mas Sant Jaume de Vallhonesta.
1898
- Fundació de la "Fàbrica de Carburos Eléctricos" per Climent Assols Bovet. Inicialment subministrava barretes de carbó per a la il·luminació de fanals de ciutats del món com París, Nova York, Boston, etc. El 1917 comptava amb cinc-cents treballadors.
1910
- Es cultiven 400 hectàrees de vinya al municipi.
1912
- Construcció de la doble via dels Ferrocarrils del Nord.
1914
- Hijos de Soler Buhigas unifica amb una sola fàbrica les dues parts de la nau gran de la fàbrica posterior de Cal Soler. El 1931 es converteix en Hilados y Tintes Soler.
1917
- Al febrer, s'instal·la el dipòsit d'aigua i de reserva i el taller de reparacions de màquines dels Ferrocarrils del Nord, que es trasllada de Manresa i s'amplia.
1924
- 22 d'agost. Arriba la línia dels Catalans, el tram de Monistrol de Montserrat a Manresa, de la Companyia General de Ferrocarrils Catalans.
URBANISME I EQUIPAMENTS
1868
1871
1872
1877
1879
1881
1882
1884
1887
1908
1912
1915
1916
1920
1923
1924
1926
1927
- Metge municipal que atendrà als pobres (per acord municipal) i la primera farmàcia.
1871
- 3 de juny. Nomenament dels tres primers carrers del poble: Migdia, Castellet i Sobrerroca (per acord municipal).
1872
- Primer vigilant nocturn al poble.
1877
- S'acorda construir un nou cementiri públic.
1879
- 26 d'abril. Es nomena un mestre d'obres municipal, Pere Suaña.
- 16 de novembre. Es col·locà la primera pedra de l'església parroquial.
1881
- 21 de gener. Es beneeix i inaugura l'església parroquial.
1882
- Es dóna nom a nous carrers: l'Arrabal del Rabitxol, el de Santa Maria, Eduard Reig (avui mestre Aubert), el Prim, l'Aurora (actual carrer Creixell), el Sant Joan, el de l'Estació i el Vilomara.
1884
- Ampliació del Santuari de Castellet.
- 6 d'abril. S'inaugura la Plaça Major (actual plaça de l'Ajuntament).
- 24 d'abril. S'acorda la venda de verdures a aquesta plaça i ja no al carrer Migdia.
1887
- S'anomena a la Plaça de la Constitució (la del mercat de pagesos, actual plaça de l'Ajuntament) i a la Plaça Nova (des del 1920 plaça Clavé).
1908
- Sabem que hi ha dues escoles privades, de nens i de nenes. Al 1909, la de nens té 110 alumnes.
1912
- Arriba l'electricitat amb la companyia "Anónima Manresa de Electricidad".
1915
- L'Ajuntament subcontracta l'aigua del poble a la Sociedad Anónima de Aguas de San Vicente de Castellet.
1916
- Construcció de la casa-caserna de la Guàrdia Civil, davant dels conflictes amb els obrers.
1920
- 2 de maig. Inauguració de les fonts públiques de la Plaça Clavé i Plaça de la Constitució (la de la plaça de l'Ajuntament) i del monument a Anselm Clavé.
1923
- 8 de setembre. Inauguració del pont de Sant Vicenç.
1924
- Escorxador Municipal aprofitant les oficines i magatzem de les obres del pont. Abans estava a la Fassina.
1926
- 2 d'octubre. S'inaugura el Camp Municipal d'Esports.
1927
- 7 de juny. Escoles Nacionals Graduades per a nois i noies.
FETS SOCIALS
1870
1872-1875
1875
1883
1887
1890
1897
1907
1908
1911
1914
1918
1920
1924
- Salvador Miralles té una orxateria i al poble hi ha dos forns amb botiga.
1872-1875
- Tercera Guerra Carlina. Al serrat de la Beguda de Sant Vicenç de Castellet hi va haver una forta batalla amb molts morts i ferits.
1875
- 2 de febrer. Es funda el Montepio del Gloriòs Sant Vicenç: l'objectiu dels associats era crear un fons de beneficiència ja que no hi havia la Seguretat Social.
1883
- Projecte d'un saló de ball i casa cafè de Francisca Lluch (el posterior Casino i Ateneu de 1920).
1887
- Es funda la Societat Coral l'Estrella, dins dels Cors d'en Clavé.
1890
- Primera orquestra amb catorze músics obrers sota la direcció d'Alfons Marigot Altimiras.
- Població de 1.429 habitants, dels quals 559 són obrers.
1897
- Montepio de Nostra Senyora de Castellet.
1907
- Diumenge 10 de febrer. Ball de Gitanes, es balla per primera vegada introduiït per picapedrers de Caldes de Montbui.
- 12 d'octubre. Un dels grans aiguats.
1908
- 7 i 8 de juny. Sessions de cinematògraf per la Festa Major.
1911
- Electricitat. Autorització per fer arribar una línia de llum de Monistrol a Sant Vicenç per "Hijos de Francisco Gomis".
1914
- Primera notícia sobre la celebració de la Festa de Sant Antoni.
1918
- Sindicat dels Pagesos. Els agricultors s'associen.
- Es torna a ballar el ball de Gitanes, una iniciativa de Pere Canal, de Sant Llorenç Savall, i de la Societat Juventut Vicerense.
1920
- Inauguració del Ateneo de San Vicente de Castellet, S.A. fruit de la unió de dues entitats: Societat Joventut Vicerense, Centre Comercial Benèfic i el Casino (que compren) i de la participació d'accionistes (industrials i grans propietaris i gent del poble).
1924
- Es funden les entitats el Gremi de Carreters i Foment de la Sardana.
Apunts cronològics: Jordi Suades i Marigot
Arxiu fotogràfic: Jordi Largo
|
