Context històric

HISTÒRIA

Context històric

Llums, càmera, acció... Fira del Vapor

Història del cinema a Catalunya (1910-1930)

Entre 1910 i 1930, Catalunya va viure una etapa clau per a la consolidació del cinema com a indústria cultural i expressió artística. El que havia començat com una atracció de fira es va transformar ràpidament en un fenomen de masses, especialment a Barcelona, gràcies a la iniciativa d’emprenedors locals, la incorporació de tecnologies internacionals i un entorn urbà propici.
Les primeres projeccions es feien en espais improvisats i mostraven pel·lícules breus, principalment de Lumière i Méliès. A partir de 1907, aparegueren productores com Hispano Films i Barcinógrafo, que començaren a produir ficcions i documentals locals.
Amb el creixement de l’interès, es van obrir les primeres sales de cinema estables com el Cinema Edison i el Saló París, on s’hi feien sessions de cinema mut amb música en directe. El cinema esdevingué així part de la vida cultural urbana.
Durant els anys 1920, es va iniciar una veritable indústria cinematogràfica amb productores com Royal Films, Iberian Films i Orphea Films, que milloraren la qualitat tècnica, els relats i l’estètica. Les influències de moviments com l’expressionisme alemany o el realisme francès van marcar aquesta etapa.
L’arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1923) va suposar un augment de la censura, limitant la llibertat creativa i afavorint continguts religiosos i moralitzants.
A finals de la dècada, la incorporació del cinema sonor amb la creació dels estudis Orphea (1930) va situar Barcelona com a centre pioner a la península. Tot i això, hi havia reptes tecnològics, lingüístics i econòmics, i la presència del català en el cinema va quedar molt reduïda.
Malgrat les dificultats, el cinema es va consolidar com un espectacle de masses, però també com un espai simbòlic i artístic, amb l’aparició de cineclubs i crítica especialitzada. Aquest període va establir els fonaments de la tradició cinematogràfica catalana.

La història dels cinemes a Sant Vicenç de Castellet

A principis del segle XX, el cinema va arribar a Sant Vicenç de Castellet com una nova forma d’entreteniment popular. Els primers passos es van fer entre els anys 1910 i 1911, quan, per Pasqua, s’instal·lava una màquina de cinema a gas acetilè al Casino del poble (més endavant anomenat Ateneu). Aquest espai es va convertir en un dels primers escenaris per al cinema mut, combinant les projeccions amb sessions de ball.
L’any 1920 s’hi fundà la Societat Ateneu, i durant els anys 30, sota la gestió de l’empresari Manuel Subirana, el cinema es va consolidar, no només a l’Ateneu sinó també al Bloc Liberal (antic Cafè Bonavista). El cinema mut es projectava amb acompanyament musical en directe, a càrrec de pianistes o violinistes locals.
Un altre espai destacat va ser el Cinema Novetats, fundat l’any 1914-1915 per Pau Ginferrer i construït per Ramon Basomba. Aquest va ser l’origen del futur Cinema Rambla, que es convertiria en el cinema més durador del municipi. Les primeres pel·lícules mut es projectaven acompanyades per música en directe, i els preus de l’entrada oscil·laven entre 0,10 i 0,30 pessetes. Amb el pas dels anys, el cinema es modernitzà, arribant a les 500 localitats i incorporant cinema sonor.
El Cinema Rambla va tenir una època d’or durant les dècades dels 50 i 60, amb una programació regular que es coordinava amb el Cinema Nou, inaugurat el 1947. Aquesta sala moderna, amb capacitat per més de 1.000 persones, combinava projeccions de grans títols amb espectacles teatrals i culturals. Durant aquests anys, els dos cinemes oferien sessions dobles i estrenaven pel·lícules de les grans distribuïdores de l’època com Universal, Fox, Paramount o Cifesa. La coordinació logística implicava el trasllat constant de bobines entre els dos cinemes, una tasca coneguda entre els vilatans.
El Cinema Olímpia, inaugurat l’any 1932 al carrer Gran, també formà part del panorama cultural. Durant la Guerra Civil va passar a dir-se Cinema Savoy i es convertí en espai polític i cultural. Després de la guerra, l’edifici es destinà a espectacles, concerts i teatre, fins a la seva transformació posterior en taller mecànic i, finalment, farmàcia.
Amb l’arribada de la televisió i els canvis socials, els cinemes van anar perdent públic. El Cinema Rambla va tancar l’any 1977, i fou enderrocat el 1993. El Cinema Nou encara acollí algunes activitats puntuals fins al 1985, però un gran incendi el destruí completament el març de 1994. Pel que fa a l’Olímpia, el seu ús cinematogràfic finalitzà a mitjans dels anys 60.
Aquests espais no només van portar el cinema al poble, sinó que van esdevenir punts de trobada, cultura i vida social per a diverses generacions de santvicentins.

Marina Torres: la santvicentina estrella del cinema mut

Marina Torres va néixer el 31 de juliol de 1894 a Sant Vicenç de Castellet. Després de la mort del seu pare, la seva família es va traslladar a Barcelona, on Marina va començar a treballar com a model per a pintors i va debutar al teatre.
El seu salt al cinema va ser el 1917 amb La hija del mar, dirigida per Adrià Gual, convertint-se en una de les primeres actrius catalanes en destacar al cinema mut espanyol. A la dècada de 1920, va protagonitzar pel·lícules com La hija del corregidor (1925), Gigantes y cabezudos (1925) i Agustina de Aragón (1928).
Amb l’arribada del cinema sonor, el seu accent català va dificultar la seva carrera, però va trobar una nova via en el doblatge. El 1934 es va casar amb el torero "Pacorro"; i es va retirar parcialment del cinema, tot i que va fer algunes aparicions en pel·lícules com Goyescas (1942) i Bambú (1945).
Marina va morir el 12 d’abril de 1967 en un accident a la piscina de la casa del director José Luis Sáenz de Heredia. Avui és recordada com una pionera del cinema mut.

Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet

FÀBRIQUES, FERROCARRIL, PEDRA I ACTIVITATS ECONÒMIQUES

1859

28 i 29 de juliol. Inauguració de la línia de Terrassa a Manresa, dins de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa.
El 1856 arriba a Terrassa i a Sabadell. El 1860 arriba el tren a Lleida.

1864

Fàbrica Balet, de teixits i filats, de Josep Balet. El seu origen es remunta al 1845 quan era de dos accionistes. El 1874 s'amplia.

1868

Obra del canal industrial, per Miquel Cots, que construirà la fàbrica Gran.

1871

20 de maig. Joan Sarramalera compra els terrenys per instal·lar una fàbrica. La posterior colònia Serra i Hilaturas d'Avià, S.A.

1872

Fàbrica Mercadé (meitat de la nau gran de la posterior Fàbrica Soler).

1874

Fàbrica Castells (l'altra meitat de la nau gran de la posterior Fàbrica Soler).

1879

S'extreu pedra sorrenca pel cambril del Monestir de Montserrat.
La primera fàbrica de Pere Jorba i Gassó, a vapor i amb setze telers, que més tard fundaria els Magatzems Jorba de Manresa i Barcelona.

1893

Comença l'activitat a la Fàbrica Armengol, "La Fabriqueta".

1896

Fàbrica Sant Jaume, per un cabaler del mas Sant Jaume de Vallhonesta.

1898

Fundació de la "Fàbrica de Carburos Eléctricos" per Climent Assols Bovet. Inicialment subministrava barretes de carbó per a la il·luminació de fanals de ciutats del món com París, Nova York, Boston, etc. El 1917 comptava amb cinc-cents treballadors.

1910

Es cultiven 400 hectàrees de vinya al municipi.

1912

Construcció de la doble via dels Ferrocarrils del Nord.

1914

Hijos de Soler Buhigas unifica amb una sola fàbrica les dues parts de la nau gran de la fàbrica posterior de Cal Soler. El 1931 es converteix en Hilados y Tintes Soler.

1917

Al febrer, s'instal·la el dipòsit d'aigua i de reserva i el taller de reparacions de màquines dels Ferrocarrils del Nord, que es trasllada de Manresa i s'amplia.

1924

22 d'agost. Arriba la línia dels Catalans, el tram de Monistrol de Montserrat a Manresa, de la Companyia General de Ferrocarrils Catalans.

URBANISME I EQUIPAMENTS

1868

Metge municipal que atendrà als pobres (per acord municipal) i la primera farmàcia.

1871

3 de juny. Nomenament dels tres primers carrers del poble: Migdia, Castellet i Sobrerroca (per acord municipal).

1872

Primer vigilant nocturn al poble.

1877

S'acorda construir un nou cementiri públic.

1879

26 d'abril. Es nomena un mestre d'obres municipal, Pere Suaña.
16 de novembre. Es col·locà la primera pedra de l'església parroquial.

1881

21 de gener. Es beneeix i inaugura l'església parroquial.

1882

Es dóna nom a nous carrers: l'Arrabal del Rabitxol, el de Santa Maria, Eduard Reig (avui mestre Aubert), el Prim, l'Aurora (actual carrer Creixell), el Sant Joan, el de l'Estació i el Vilomara.

1884

Ampliació del Santuari de Castellet.
6 d'abril. S'inaugura la Plaça Major (actual plaça de l'Ajuntament).
24 d'abril. S'acorda la venda de verdures a aquesta plaça i ja no al carrer Migdia.

1887

S'anomena a la Plaça de la Constitució (la del mercat de pagesos, actual plaça de l'Ajuntament) i a la Plaça Nova (des del 1920 plaça Clavé).

1908

Sabem que hi ha dues escoles privades, de nens i de nenes. Al 1909, la de nens té 110 alumnes.

1912

Arriba l'electricitat amb la companyia "Anónima Manresa de Electricidad".

1915

L'Ajuntament subcontracta l'aigua del poble a la Sociedad Anónima de Aguas de San Vicente de Castellet.

1916

Construcció de la casa-caserna de la Guàrdia Civil, davant dels conflictes amb els obrers.

1920

2 de maig. Inauguració de les fonts públiques de la Plaça Clavé i Plaça de la Constitució (la de la plaça de l'Ajuntament) i del monument a Anselm Clavé.

1923

8 de setembre. Inauguració del pont de Sant Vicenç.

1924

Escorxador Municipal aprofitant les oficines i magatzem de les obres del pont. Abans estava a la Fassina.

1926

2 d'octubre. S'inaugura el Camp Municipal d'Esports.

1927

7 de juny. Escoles Nacionals Graduades per a nois i noies.

FETS SOCIALS

1870

Salvador Miralles té una orxateria i al poble hi ha dos forns amb botiga.

1872-1875

Tercera Guerra Carlina. Al serrat de la Beguda de Sant Vicenç de Castellet hi va haver una forta batalla amb molts morts i ferits.

1875

2 de febrer. Es funda el Montepio del Gloriòs Sant Vicenç: l'objectiu dels associats era crear un fons de beneficiència ja que no hi havia la Seguretat Social.

1883

Projecte d'un saló de ball i casa cafè de Francisca Lluch (el posterior Casino i Ateneu de 1920).

1887

Es funda la Societat Coral l'Estrella, dins dels Cors d'en Clavé.

1890

Primera orquestra amb catorze músics obrers sota la direcció d'Alfons Marigot Altimiras.
Població de 1.429 habitants, dels quals 559 són obrers.

1897

Montepio de Nostra Senyora de Castellet.

1907

Diumenge 10 de febrer. Ball de Gitanes, es balla per primera vegada introduiït per picapedrers de Caldes de Montbui.
12 d'octubre. Un dels grans aiguats.

1908

7 i 8 de juny. Sessions de cinematògraf per la Festa Major.

1911

Electricitat. Autorització per fer arribar una línia de llum de Monistrol a Sant Vicenç per "Hijos de Francisco Gomis".

1914

Primera notícia sobre la celebració de la Festa de Sant Antoni.

1918

Sindicat dels Pagesos. Els agricultors s'associen.
Es torna a ballar el ball de Gitanes, una iniciativa de Pere Canal, de Sant Llorenç Savall, i de la Societat Juventut Vicerense.

1920

Inauguració del Ateneo de San Vicente de Castellet, S.A. fruit de la unió de dues entitats: Societat Joventut Vicerense, Centre Comercial Benèfic i el Casino (que compren) i de la participació d'accionistes (industrials i grans propietaris i gent del poble).

1924

Es funden les entitats el Gremi de Carreters i Foment de la Sardana.

Apunts cronològics: Jordi Suades i Marigot

Arxiu fotogràfic: Jordi Largo

Fira del Vapor 2023. Sant Vicenç de Castellet
Tel. 93 693 06 11
www.firadelvapor.cat
[email protected]